Una vida de príncep
Siddharta Gautama va néixer probablement a l'any 558 abans de Crist a Kapilavastu, a la regió meridional de l'Himàlaia, a l'Índia. Era fill d'Suddhodana, rei de Sakya, i de la reina Maia, que procedia d'una poderosa família del regne.
Segons la tradició, Siddharta va néixer als jardins de Lumbini, quan la seva mare es dirigia a visitar la seva pròpia família. La reina Maia va morir als set dies d'haver donat a llum i el nadó va ser criat per la seva tia materna Mahaprajapati. Siddharta va créixer envoltat de luxe: tenia tres palaus, un d'hivern, un altre d'estiu i un tercer per a l'estació de les pluges. En ells gaudia de la presència de nombroses donzelles, ballarines i músics; vestia roba interior de seda i un criat l'acompanyava amb un para-sol. Se li descriu com un noi de constitució esvelta, molt delicat i amb una acurada educació.
El naixement de Buda
Molt s'ha parlat del caràcter sensible de Buda; però sent fill d'un rei i aspirant al tron, va haver de ser educat també en les arts marcials i en totes aquelles disciplines necessàries per a un monarca.
Siddharta es va casar amb la seva cosina Yasodhara i va tenir un fill , Rahula que es convertiria molts anys després en un dels seus principals deixebles.
La vida de Siddharta transcorria la major part del temps al palau reial, sota la protecció paterna. Segons la tradició, durant les seves sortides furtives a la ciutat, en què era acompanyat per un cotxer, es van produir els anomenats «quatre trobades»: La vellesa, la malaltia i la mort que indicaven el sofriment inherent a la vida humana; Siddharta va sentir la necessitat de trobar-hi un sentit. Això li portaria a deixar enrere els murs del palau en què s'havia desenvolupat la major part de la seva vida.
Els quatre trobades
Als 20 anys, Siddharta va abandonar a la seva família. Ho va fer de nit, muntat en el seu cavall Kanthaka i en companyia del seu criat Chantaka. Un cop recorregut part del camí, es va tallar els cabells, es va despullar de les seves joies i guarniments i els va lliurar al seu criat perquè, de tornada a casa, els retornés a la seva família, amb el missatge que no tornaria fins a haver aconseguit la il·luminació. La resta del camí ho va fer com mendicant, pràctica, d'altra banda, molt ben considerada a l'Índia de l'època. També era habitual que homes ja madurs i amb inclinacions filosòfiques s'endinsessin al bosc per buscar la veritat. El singular va ser que ell ho fes a edat tan primerenca.
A la recerca del sentit
Un cop a Rajagaha, capital de Magadha, el jove mendicant va cridar l'atenció del poderós rei Bimbisara. El rei, acompanyat pel seu seguici, va anar a visitar-lo a la muntanya Pandava, on practicava la meditació i l'ascetisme. El rei Bimbisara re li va pregar ser el primer de conèixer la veritat assolida si arribava a la il·luminació.
Siddharta va seguir els ensenyaments de dos mestres de ioga, Alara Kalama i Uddaka Ramaputa. Els seus ensenyaments tampoc van satisfer els afanys de Siddharta.
Després d'anys de austeritats i mortificacions que no li van procurar la il·luminació, Siddharta va resoldre abandonar l'ascetisme, rebent, pel pas donat, les crítiques dels seus cinc companys. Per començar, es va banyar al riu Nairanjana per lliurar-se de la brutícia que hi havia acumulat en el curs del llarg procés seguit. Pel que sembla, es trobava tan feble que amb prou feines va poder sortir de l'aigua. Va recobrar les forces gràcies al menjar que li va oferir una noia anomenada Sajata. Segons diverses llegendes, aquesta jove era filla del cap del poble de Seine; l'aliment que li va donar al asceta era una sopa d'arròs bullit en llet. Poc temps després, ja restablert, Siddharta aconseguiria la il·luminació.
la il·luminació
Segons tots els indicis, això hauria ocorregut a la ciutat de Gaya, prop de la Seine. Siddharta passava llargues hores de meditació a l'ombra d'una figuera sagrada que més tard seria batejada amb el nom de Bodhi o «Arbre de la Il·luminació». Segons les llegendes, Gautama va seure un dia sota la figuera i va dir: "No em mouré d'aquí fins que sàpiga." El malvat déu Mara, comprenent la gravetat i el perill que tancava tal desafiament, li va enviar una cascada de temptacions, la més important en forma d'un trio de libidinoses odalisques que van agitar histèricament els seus ventres davant el cap inclinat de Siddharta; quan aquest va aixecar els seus ulls cap a elles, el fulgor de la seva mirada les va convertir en maldestres ancianes de repugnant aparença.
Les temptacions de Mara
A boca de nit va entrar en trànsit, i la llum va acudir en el seu auxili, permetent veure amb radiant claredat tota la intricada cadena de les causes i els efectes que regulen la vida, i el camí per aconseguir la salvació i la glòria. En l'anomenada primera vigília de la nit li va ser atorgat el coneixement de les seves existències anteriors. A la segona va ser proveït del tercer ull o visió divina. A trenc d'alba va penetrar en el saber omniscient i tot el sistema dels deu mil mons va quedar il·luminat. Va despertar embriagat de saber.
Siddharta havia comprès que els sofriments humans estan íntimament lligats a la naturalesa de l'existència, al fet de néixer, i que per escapar a la roda de les reencarnacions era necessari superar la ignorància i prescindir de passions i desitjos. La caritat era una forma de desitjar la salvació de tots els homes i la d'un mateix.
En els primers moments va tenir els seus dubtes sobre si havia de predicar la veritat que havia assolit. El seu primer sermó va tenir lloc al cap d'un mes al Parc de les Gaseles, prop de Benarés, on residien els seus cinc antics companys.
Predicació de Buda
Buda va continuar predicant durant quaranta-cinc anys. Va visitar diverses vegades la seva ciutat natal i va recórrer la vall del Ganges, aixecant cada dia a l'alba i recorrent entre cinc i trenta quilòmetres per jornada, ensenyant generosament a tots els homes sense esperar recompensa ni cap distinció. No era un agitador i mai va ser molestat ni pels brahmans, als quals s'oposava, ni per governant algun. La gent, atretes per la seva fama i persuadides de la seva santedat, sortien a rebre'l, s'amuntegaven al seu pas i sembraven el seu camí de flors.
L'atemptat de Devadatta
Tenia vuitanta-un anys d'edat i es trobava molt feble, però va seguir predicant la seva doctrina fins als últims moments. Per les descripcions fetes de la malaltia infecciosa que va contraure, es creu que la causa última de la seva mort, esdevinguda a la ciutat de Kusinagara, va poder ser una disenteria. El seu cos va ser incinerat als set dies d'haver mort i les seves cendres repartides entre els seus seguidors.
.jpg)
