Símbols


Imatges de Buda


La representació de Buda en l'art tendeix a fer d'ells un ésser transcendent- veure Budisme Mahayana -. Les plantes dels peus de Buda i les seves empremtes eren també venerades, simbolitzant l'arrelament de la transcendència i la seva aplicació al present.
· El Buda coronat: Les imatges del Buda tenen , al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la Índia i són posteriors al segle VII d.C.
· El Buda caminant: Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava íntimament associada a l'antiga capital Thai de Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una gràcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la figura de Buda - simbolitzant, potser, l'harmonia final que va aconseguir en la seva vida.
· Buda assegut: La imatge de Buda assegut és una de les que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar. Budes asseguts en les postures de meditació o d'Il·luminació algunes vegades es troben coberts per un para-sol, símbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana.
· Buda meditant: Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il·luminació mitjançant la meditació. A les representacions de Buda, especialment al sud-est d'Àsia, trobem la posició de meditació repetida constantment. Buda es troba característicament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressió de pau suprema.
· Bodisatvas: Literalment "ésser il·luminat", de satva, "ésser" o "essència", i bodi, la saviesa que prové de la percepció de la veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres éssers a aconseguir la salvació. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent èmfasi en el seu tarannà mundà en contrast amb la simplicitat de Buda. Negreta
· La roda: La roda és un emblema del Dharma, la posada en moviment de la roda de la llei, i així doncs un símbol del mateix Buda. També es pot simbolitzar pel cercle format per les puntes del polze i de l'índex juntes, que significa la perfecció, que no té ni principi ni fi.
· El camí: Simbolitza el seguiment de les quatre nobles veritats de la doctrina de Buda. Es tracta del camí vers l'il·luminació, el nirvana. Proposa la seva doctrina del Camí del mig entre la luxúria i l'ascetisme.
· L'arbre de Bodhi: Aquest símbol central en la iconografia budista representa la figuera original on es va refugiar Buda durant la nit extraordinària de la seva il·luminació. Posteriorment, a estructures monàstiques més elaborades, l'arbre era simbolitzat en el coronament final de la stupa.
· Les mans: Tant en el Budisme com en l'Hinduisme els moviments de les mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per tant són cabdals per expressar el significat del dharma. La majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observar-se en representacions de Buda. Sabem ja que el polze i l'índex simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma. Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina; les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació; les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.
· lotus: El lotus aquàtic era un símbol ideal per a manifestar la il·luminació: les seves arrels en terres pantanoses representen els desitjos humans, mentre que les fulles i les flors s'obren cap el sol, cap a la il·luminació. Llegendes del naixement i dels primers dies de Buda ens expliquen com l'infant va fer que un lotus s'obrís cada cop cada cop que els seus peus tocaven el terra quan ell començava a donar els seus primers passos. L'obertura del lotus també simbolitza l'obertura dels Xacres, els centres nerviosos del cos.
· mandala: Com ajuda a la plenitud espiritual i per tant al procés de creixement a través del camí vers la il·luminació, el mandala és central en el Budisme. La seva forma circular, que no te ni principi ni fi, i la estructura concèntrica reflecteixen la forma de l'univers i el sentit de perfecció que hi ha dins d'ell. Els mandala Budistes guien la meditació i la pregària i sovint reflecteixen les formes del cosmos. Al centre de l'univers hi ha el mont Meru, envoltat per set fileres de muntanyes concèntriques separades per set oceans. Més enllà de la filera més externa hi ha el gran oceà i quatre grans illes, que simbolitzen els continents, incloent el més meridional, Jamdudvipa, la casa dels homes. Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes dels punts cardinals i al cim el Buda celestial, Vairochana.