Treball sobre el budisme

Ara us toca indagar sobre la religió BUDISTA. 




Apartats que ha de tenir la TASCA :

1.- Situació geogràfica del BUDISME al món.

2.- El seu fundador . Breu referència

3.- La doctrina budista ( les 3 joies, les 4 Nobles Veritats, l'òctuple camí, el Nirvana)

4.- Els llibres sagrats

5.- Les 3 branques del budisme.

6.- Llocs i edificis sagrats


La informació la podeu trobar a la següent web i també podeu ajudar-vos del power point que us deixo aquí:







BONA PRÀCTICA A TOTHOM!!!

Origen del Budisme


El budisme es basa en els ensenyaments del seu fundador, el Buda. El seu símbol és una roda de vuit radis. És una religió que procedeix de les creences de l’hinduisme, però que va en contra del ritualisme excessiu dels bramanisme.



El budisme és una tradició de més de 2600 anys que s'origina a L'Índia. El seu fundador, Siddharta Gautama al que s'anomenaria el Buda Sakyamuni, ens ensenya, per pròpia experiència, que tots els éssers tenim un potencial de claredat i harmonia que podem desenvolupar fins a la plenitud.

El budisme, sense ser una religió pròpiament dita, explica la realitat d'una forma completa i profunda, donant resposta clara i convincent, des d'un punt de vista no dogmàtic a les preguntes existencials. La pràctica del budisme es basa en la interiorització personal dels ensenyaments a través d'un procés d'estudi, reflexió i meditació. En aquest sentit, podem dir que el budisme és una ciència de la ment que ofereix tècniques de creixement psicològic i espiritual, sostinguda en l'experiència de tot un llinatge de successius practicants que han constatat els seus efectes.

El budisme és un camí de creixement interior, una filosofia integral de vida, que ens ajuda a redescobrir el nostre potencial per experimentar l'harmonia i plenitud que ens correspon per naturalesa. La tradició mahayana o universal del budisme, a la qual pertanyem, considera que tots els éssers compartim aquesta mateixa naturalesa i potencial. La seva aspiració és contribuir que tots els éssers, sense distinció, desenvolupin aquest potencial i assoleixin la plenitud.


QUÈ ÉS EL BUDISME??
https://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/que-es-el-budisme/video/5666553/



Diu el mateix Buda:
" Escolteu monjos i savis!Com l'orfebre analitza la puresa l'or,tallant-lo, raspant-lo i fonent-lo,
així heu d'analitzar les meves paraules,no les accepteu únicament per respecte envers mi. ""Mai cometre cap acció danyosa, acumular una fortuna en mèrits positius, dominar per complet la pròpia ment. Aquest és l'ensenyament del Buda".


Símbols


Imatges de Buda


La representació de Buda en l'art tendeix a fer d'ells un ésser transcendent- veure Budisme Mahayana -. Les plantes dels peus de Buda i les seves empremtes eren també venerades, simbolitzant l'arrelament de la transcendència i la seva aplicació al present.
· El Buda coronat: Les imatges del Buda tenen , al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la Índia i són posteriors al segle VII d.C.
· El Buda caminant: Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava íntimament associada a l'antiga capital Thai de Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una gràcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la figura de Buda - simbolitzant, potser, l'harmonia final que va aconseguir en la seva vida.
· Buda assegut: La imatge de Buda assegut és una de les que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar. Budes asseguts en les postures de meditació o d'Il·luminació algunes vegades es troben coberts per un para-sol, símbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana.
· Buda meditant: Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il·luminació mitjançant la meditació. A les representacions de Buda, especialment al sud-est d'Àsia, trobem la posició de meditació repetida constantment. Buda es troba característicament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressió de pau suprema.
· Bodisatvas: Literalment "ésser il·luminat", de satva, "ésser" o "essència", i bodi, la saviesa que prové de la percepció de la veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres éssers a aconseguir la salvació. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent èmfasi en el seu tarannà mundà en contrast amb la simplicitat de Buda. Negreta
· La roda: La roda és un emblema del Dharma, la posada en moviment de la roda de la llei, i així doncs un símbol del mateix Buda. També es pot simbolitzar pel cercle format per les puntes del polze i de l'índex juntes, que significa la perfecció, que no té ni principi ni fi.
· El camí: Simbolitza el seguiment de les quatre nobles veritats de la doctrina de Buda. Es tracta del camí vers l'il·luminació, el nirvana. Proposa la seva doctrina del Camí del mig entre la luxúria i l'ascetisme.
· L'arbre de Bodhi: Aquest símbol central en la iconografia budista representa la figuera original on es va refugiar Buda durant la nit extraordinària de la seva il·luminació. Posteriorment, a estructures monàstiques més elaborades, l'arbre era simbolitzat en el coronament final de la stupa.
· Les mans: Tant en el Budisme com en l'Hinduisme els moviments de les mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per tant són cabdals per expressar el significat del dharma. La majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observar-se en representacions de Buda. Sabem ja que el polze i l'índex simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma. Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina; les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació; les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.
· lotus: El lotus aquàtic era un símbol ideal per a manifestar la il·luminació: les seves arrels en terres pantanoses representen els desitjos humans, mentre que les fulles i les flors s'obren cap el sol, cap a la il·luminació. Llegendes del naixement i dels primers dies de Buda ens expliquen com l'infant va fer que un lotus s'obrís cada cop cada cop que els seus peus tocaven el terra quan ell començava a donar els seus primers passos. L'obertura del lotus també simbolitza l'obertura dels Xacres, els centres nerviosos del cos.
· mandala: Com ajuda a la plenitud espiritual i per tant al procés de creixement a través del camí vers la il·luminació, el mandala és central en el Budisme. La seva forma circular, que no te ni principi ni fi, i la estructura concèntrica reflecteixen la forma de l'univers i el sentit de perfecció que hi ha dins d'ell. Els mandala Budistes guien la meditació i la pregària i sovint reflecteixen les formes del cosmos. Al centre de l'univers hi ha el mont Meru, envoltat per set fileres de muntanyes concèntriques separades per set oceans. Més enllà de la filera més externa hi ha el gran oceà i quatre grans illes, que simbolitzen els continents, incloent el més meridional, Jamdudvipa, la casa dels homes. Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes dels punts cardinals i al cim el Buda celestial, Vairochana.

El príncep Siddhartha Gautama


Una vida de príncep
Siddharta Gautama va néixer probablement a l'any 558 abans de Crist a Kapilavastu, a la regió meridional de l'Himàlaia, a l'Índia. Era fill d'Suddhodana, rei de Sakya, i de la reina Maia, que procedia d'una poderosa família del regne.
Segons la tradició, Siddharta va néixer als jardins de Lumbini, quan la seva mare es dirigia a visitar la seva pròpia família. La reina Maia va morir als set dies d'haver donat a llum i el nadó va ser criat per la seva tia materna Mahaprajapati. Siddharta va créixer envoltat de luxe: tenia tres palaus, un d'hivern, un altre d'estiu i un tercer per a l'estació de les pluges. En ells gaudia de la presència de nombroses donzelles, ballarines i músics; vestia roba interior de seda i un criat l'acompanyava amb un para-sol. Se li descriu com un noi de constitució esvelta, molt delicat i amb una acurada educació.

El naixement de Buda
Molt s'ha parlat del caràcter sensible de Buda; però sent fill d'un rei i aspirant al tron, va haver de ser educat també en les arts marcials i en totes aquelles disciplines necessàries per a un monarca. 
Siddharta es va casar amb la seva cosina Yasodhara i va tenir un fill , Rahula que es convertiria molts anys després en un dels seus principals deixebles. 
La vida de Siddharta transcorria la major part del temps al palau reial, sota la protecció paterna. Segons la tradició, durant les seves sortides furtives a la ciutat, en què era acompanyat per un cotxer, es van produir els anomenats «quatre trobades»: La vellesa, la malaltia i la mort que indicaven el sofriment inherent a la vida humana; Siddharta va sentir la necessitat de trobar-hi un sentit. Això li portaria a deixar enrere els murs del palau en què s'havia desenvolupat la major part de la seva vida.

Els quatre trobades
Als 20 anys, Siddharta va abandonar a la seva família. Ho va fer de nit, muntat en el seu cavall Kanthaka i en companyia del seu criat Chantaka. Un cop recorregut part del camí, es va tallar els cabells, es va despullar de les seves joies i guarniments i els va lliurar al seu criat perquè, de tornada a casa, els retornés a la seva família, amb el missatge que no tornaria fins a haver aconseguit la il·luminacióLa resta del camí ho va fer com mendicant, pràctica, d'altra banda, molt ben considerada a l'Índia de l'època. També era habitual que homes ja madurs i amb inclinacions filosòfiques s'endinsessin al bosc per buscar la veritat. El singular va ser que ell ho fes a edat tan primerenca.
A la recerca del sentit
Un cop a Rajagaha, capital de Magadha, el jove mendicant va cridar l'atenció del poderós rei Bimbisara. El rei, acompanyat pel seu seguici, va anar a visitar-lo a la muntanya Pandava, on practicava la meditació i l'ascetismeEl rei Bimbisara re li va pregar ser el primer de conèixer la veritat assolida si arribava a la il·luminació.
Siddharta va seguir els ensenyaments de dos mestres de ioga, Alara Kalama i Uddaka Ramaputa.  Els seus ensenyaments tampoc van satisfer els afanys de Siddharta.
Després d'anys de austeritats i mortificacions que no li van procurar la il·luminació, Siddharta va resoldre abandonar l'ascetisme, rebent, pel pas donat, les crítiques dels seus cinc companys. Per començar, es va banyar al riu Nairanjana per lliurar-se de la brutícia que hi havia acumulat en el curs del llarg procés seguit. Pel que sembla, es trobava tan feble que amb prou feines va poder sortir de l'aigua. Va recobrar les forces gràcies al menjar que li va oferir una noia anomenada Sajata. Segons diverses llegendes, aquesta jove era filla del cap del poble de Seine; l'aliment que li va donar al asceta era una sopa d'arròs bullit en llet. Poc temps després, ja restablert, Siddharta aconseguiria la il·luminació.
la il·luminació
Segons tots els indicis, això hauria ocorregut a la ciutat de Gaya, prop de la Seine. Siddharta passava llargues hores de meditació a l'ombra d'una figuera sagrada que més tard seria batejada amb el nom de Bodhi o «Arbre de la Il·luminació». Segons les llegendes, Gautama va seure un dia sota la figuera i va dir: "No em mouré d'aquí fins que sàpiga." El malvat déu Mara, comprenent la gravetat i el perill que tancava tal desafiament, li va enviar una cascada de temptacions, la més important en forma d'un trio de libidinoses odalisques que van agitar histèricament els seus ventres davant el cap inclinat de Siddharta; quan aquest va aixecar els seus ulls cap a elles, el fulgor de la seva mirada les va convertir en maldestres ancianes de repugnant aparença.

Les temptacions de Mara
A boca de nit va entrar en trànsit, i la llum va acudir en el seu auxili, permetent veure amb radiant claredat tota la intricada cadena de les causes i els efectes que regulen la vida, i el camí per aconseguir la salvació i la glòria. En l'anomenada primera vigília de la nit li va ser atorgat el coneixement de les seves existències anteriors. A la segona va ser proveït del tercer ull o visió divina. A trenc d'alba va penetrar en el saber omniscient i tot el sistema dels deu mil mons va quedar il·luminat. Va despertar embriagat de saber.
Siddharta havia comprès que els sofriments humans estan íntimament lligats a la naturalesa de l'existència, al fet de néixer, i que per escapar a la roda de les reencarnacions era necessari superar la ignorància i prescindir de passions i desitjosLa caritat era una forma de desitjar la salvació de tots els homes i la d'un mateix.
En els primers moments va tenir els seus dubtes sobre si havia de predicar la veritat que havia assolit. El seu primer sermó va tenir lloc al cap d'un mes al Parc de les Gaseles, prop de Benarés, on residien els seus cinc antics companys. 

Predicació de Buda
Buda va continuar predicant durant quaranta-cinc anys. Va visitar diverses vegades la seva ciutat natal i va recórrer la vall del Ganges, aixecant cada dia a l'alba i recorrent entre cinc i trenta quilòmetres per jornada, ensenyant generosament a tots els homes sense esperar recompensa ni cap distinció. No era un agitador i mai va ser molestat ni pels brahmans, als quals s'oposava, ni per governant algun. La gent, atretes per la seva fama i persuadides de la seva santedat, sortien a rebre'l, s'amuntegaven al seu pas i sembraven el seu camí de flors.

L'atemptat de Devadatta
Tenia vuitanta-un anys d'edat i es trobava molt feble, però va seguir predicant la seva doctrina fins als últims moments. Per les descripcions fetes de la malaltia infecciosa que va contraure, es creu que la causa última de la seva mort, esdevinguda a la ciutat de Kusinagara, va poder ser una disenteria. El seu cos va ser incinerat als set dies d'haver mort i les seves cendres repartides entre els seus seguidors.

La doctrina de Buda -el dharma-



La reencarnació

Buda, com l'hinduisme, creu que la vida de les persones és el resultat de les accions bones o dolentes de les vides anteriors i que, per tant, a cada reencarnació tenim la vida que hem merescut per les accions de la vida anterior.

El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:


1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»

2. La segona veritat fa referència a l'origen del sofriment, que és el desig i la ignorància: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorància perquè res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.

3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig. Existeix un final del patiment, el Nirvana.

4. Un camí, definit per Buda, et condueix al Nirvana. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment, que és el camí «dels vuit passos»:

1. Coneixement recte de les quatre veritats.
2. Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia.
3. Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.
4. Acció recta, on s'inclou la vida moral.
5. Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.
6. Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.
7. Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.
8. Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.


“Aquestes quatre Veritats són els punts centrals de la doctrina de Buda. El primer fa referència a la insatisfactòria natura de la vida, a la seva no permanència. El nirvana – la consecució d'un estat de tranquil·litat més enllà de l'ésser i els sentits físics- serà la fi del patiment, l'abandonament de la mortificació. Per poder assolir el Nirvana s'ha de seguir El Noble Camí de les Vuit Vies: Comprensió Recta, Pensament Recte, Discurs Recte, Acció Recta, Forma de Vida Recta, Esforç Recte, Consciència Recta i Meditació Recta.”



El nirvana

El nirvana constitueix l'objectiu del budisme. És l'estat en que una persona ja no té cap desig, ni pateix l'odi o l'engany. El nirvana no representa la desaparició de la vida; només pretén eliminar-ne les passions negatives, que porten al dolor i al sofriment.

El Nirvana és l'estat d'alliberament, sense complicacions, aconseguit per l'ésser humà en finalitzar la seva recerca espiritual a veure lliure de lligams. El Nirvana es pot traduir com la cessació o l'extinció del sofriment des del seu origen sànscrit i és un estat pròpia de les religions Budista, Hindú i Jainisme. 

L'estat de Nirvana és important en els ensenyaments de Buda perquè trenca la roda o cicle del samsara. La roda de samsara perpetua el patiment a través de la reencarnació constant a altres vides amb experiències que seran fruits del karma de cada un.

Quan s'aconsegueix aconseguir l'estat de Nirvana a través de la il·luminació espiritual el cicle del samsara o cicle de la vida i la mort s'acaba i tots els deutes kàrmics són saldats.

El Nirvana és un estat que renuncia a la inclinació i als desitjos materials, els quals només porten patiment i no eleven l'esperit. A través de la meditació i seguint els passos bàsics de les ensenyament de Buda es pot arribar a l'estat de Nirvana, considerat com un dels últims passos a assolir pels seguidors del Budisme, Hinduisme o Jainisme

El Nirvana és usat en un sentit més general per descriure a algú que està en un estat de plenitud i pau interior, sense deixar-se afectar per influències externes. També s'utilitza en el sentit de l'aniquilació de certs trets negatius de la mateixa personalitat, perquè la persona aconsegueix lliurar-se de turments, com l'orgull, l'odi, l'enveja i l'egoisme, sentiments que afligeixen a l'ésser humà i que li impedeixen viure en pau.

El Nirvana assenyala un estat en què s'atura tota activitat mental, de manera que al seu torn s'aconseguiria un alliberament espiritual completa.










Llibres sagrats

L'anomenat TRIPITAKA són les paraules mateixes de Buda recollides per la tradició oral i posades en escrit, juntament amb els comentaris i posteriors interpretacions després de la seva mort. Va ser escrit al segle I aC dins del Canon Pali, que es divideix en tres parts o cistells anomenades "pitakas" (tri-pitaka): aquí es conserven textos de gran bellesa com el Dhammapada o cami de la veritat. És una recopilació de sentències de Buda. Es va fer a l'Índia que al voltant del s. III aC. És també un dels textos budistes més importants.

1 .- Sutter-PITAKA:
Cistella o col lecció del "Discurs". Constitueix la col·lecció dogmàtica del budisme. Es divideix en quatre col·leccions secundàries o "nikayas" on es recullen les ensenyances de Buda: D'aquesta llarga obra s'ha fet popular a occident el "Dhammapada" o "camí de la veritat" (mena de resum o antologia d'aquests i sentències on s'exposa el més essencial del budisme per arribar al "nirvana"). És una font de saviesa. Es tracta d’una selecció de breus proverbis de Buda.

2 .- Vinay-PITAKA:
Normes o disciplina de la vida monacal budista. Molt útil per a la descripció de les regles monàstiques, les cerimònies, les devocions, les sancions ... etc.

3 .- ABHIDHAMMA-PITAKA :
Constitueix una investigació supletòria. Una sèrie de tractats on es fa una explicació de més alt nivell a base de diàlegs entre deixebles i mestres, com en els catecismes clàssics.
Cal anomenar també, els jatakes, que són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors.


Un conte budista: la nina de sal
"Una nina de sal després d'un llarg pelegrinatge sobre terra eixuta, arribà al mar i descobrí quelcom que mai no havia vist i que potser ni podria comprendre. S'estava sobre una terra ferma, ella la menuda i sòlida nina de sal, i veia que hi havia un altre terra movedís, insegur, sorollós, estrany i desconegut. Va preguntar al mar: "Què ets tu?", i li respongué: "Jo sóc el mar". I la nina digué: "Què és el mar?"; la contesta fou: "Sóc jo". Aleshores digué la nina: "No ho puc entendre, però ho vull entendre. Com ho puc fer?". El mar respongué: "Toca'm". Llavors la nina tímidament va allargar un peu i tocà l'aigua i tingué la impressió estranya que allò era una cosa que començava a poder ser coneguda. Va enretirar la cama, va mirar i veié que els dits havien desaparegut; s'espantà i digué: "Oh, on són els meus dits?", "què m'has fet?" I el mar digué: "Has donat quelcom per poder comprendre". A poc a poc l'aigua s'endugué trossos de la nina de sal, i la nina entrà més i més endins del mar, i a cada moment sentia que anava comprenent més i més i, amb tot, que no era capaç de dir què era el mar. A mida que entrava més endins s'anava fonent i repetia: "Però què és el mar?" Finalment, una onada dissolgué el que en quedava i la nina digué: "El mar sóc jo!" Havia descobert què era el mar, però no encara què era l'aigua."


Recull de A. Bloom, Pregària viva. pg.98